Federico Consolo

Federico Consolo

Biografia
Naixement	Federico Consolo 4 abril 1841 Ancona (Itàlia)
Mort	14 desembre 1906 (65 anys) Florència (Itàlia)
Activitat
Ocupació	Violinista
Professors	Henri Vieuxtemps
Instrument	Violí
Obra
Obres destacables (1894) Inno Nazionale della Repubblica

Federico Consolo nascut Federigo Consolo, nom hebraic Jehel Nahaman Sefardi (Ancona, regió de les Marques, 8 d'abril de 1841 – Florència regió de la Toscana, 14 de desembre de 1906), fou un violinista, crític musical, compositor i musicòleg italià.

Nat d'una família d'origen jueu provinent de l'Espanya sefardita, Federico Consolo es dedicà a l'estudi del cant sinagogal de l'hebreu sefardita liornès. Estudià violí a Florència amb Ferdinando Giorgetti i en el Conservatori de Brussel·les on tingué mestres com Hubert Leonard, Fétis, Liszt i Vieuxtemps.

Com a concertista de violí destacà per la seva brillant execució, però resulten verdaderament notables les seves obres pels grans coneixements que rebel·len sobre critica i història, principalment a l'estudiar els orígens i desenvolupament de la música sagrada que fa remuntar als primers cants bíblics; fou un gran amic de Verdi i de Liszt, el qual apreciava en molt el seu talent crític.

Va compondre l'himne de la República de San Marino, traient-lo d'un breviari monàstic del segle x, un concert per al seu instrument, i entre les obres musicològiques: Del colorito nel quartetto di strumenti ad arco (1883); La scuola italiana del violino (1884); Libro dei canti d'Israeli (1891), i Cenni sull'origine a sul progresso della musica liturgica (1897).